Venecia crea en enero del 2008 una línea de vaporettos, barcos motorizados que se usan como transporte público, que sólo podrán usar los habitantes de la ciudad, según explica el Routard, a partir de una noticia de La Repubblica.Será una línea que seguirá el Gran Canal, desde el piazzale Roma a la plaza de San Marco. Tendrá andenes separados de las otras líneas y precio será de 1 euro por trayecto, frente a los 6 que tienen que pagar los turistas. El ayuntamiento dice que pretende defender a los venecianos del asalto de los 20 millones de turistas que visitan cada año la ciudad.
Nautilia es incapaz de valorar la iniciativa ni de si se puede o debe aplicar en otros lugares. En todo caso, es raro.
Foto de la Wikipedia
Además de raro, es ilegal. Como mínimo, al menos en lo que se refiere a los turistas de la Unión Europea, que no deberían/podrían ser objeto de discriminación.
ResponderEliminarEn el Prado, hace años, se hacía algo parecido (con DNI, gratis, el resto, pagaba). Al menos, así lo recuerdo de hace muchos años, y supongo que ya no se mantiene.
i què han d'anar, amb el certificat d'empadronament a la boca?
ResponderEliminarDaniel, jo no sé si es il·legal, però si et puc dir que no crec que es faci de manera discriminatòria.
ResponderEliminarEl titular porta una mica a l'engany, sense haver-hi mala intenció per part del Francisco. Diria que és periodístic.
Simplement faran que l'accés a aquest vaixell necessiti d'un passi especial que només es pugui aconseguir en determinats dies l'any, o que calgui demanar per correu, etc. Igual que fem aquí amb el bicing.
Al ser considerat alternativa, no seria discriminatori. Per cert, sí és discriminatori el Tomb Bus (un trajecte a partir de concessió) i ningú es queixa.
Jo et diré que un dels majors problemes de Venècia és que el preu del Vaporetto que passa pel gran canal és tan car que desincentiva a la gent que hi treballa, obligant-los a prendre camins més llargs.
He trobat una pàgina d'un diari italià on discuteixen sobre la legalitat i la discriminació de la mida. Com diu l'Andreu, per ús de la línia s'ha de tenir un carnet que tothom, turistes inclosos, es poden fer. Però que mentre el govern del Vèneto subvenciona aquest carnet pels ciutadans de la regió, els de fora l'han de pagar sencer (40 euros per 3 anys) i es veu que comprar-lo no surt a compte si estàs pocs dies, en front d'altres abonaments.
ResponderEliminarA banda, segurament el titular és enganyós, però és l'expressió que fa servir La Repubblica diversos cops a la notícia, titular inclòs. I si només et llegeixes aquest article, pots arribar a creure que realment està 'vetat' als turistes.
Ai... és que la Repubblica ja no és el que era, Francisco!!!Jo ho vaig llegir a un altre diari italià, similar al diari de tirada regional que has indicat.
ResponderEliminarGRàcies per la matisació i perdona l'atac al teu titular, que tampoc era la meva intenció.
El meu comentari surgeix a partir del post (coincident sembla amb el titular periodístic).
ResponderEliminarSigui com sigui, ja himaginava :) que per a dur-ho a terme es buscarien sistemes com el d'estar empadronat, que els tràmits per concedir el passi prengui molt de temps (no aplicable doncs a les estades curtes), etc. Com és lògic, tenen advocats per allà :)
De tota manera, aquestes coses són força lletges i creen moltes antipaties. Si una cosa és cara, ho ha de ser per a tots (amb els matisos oportuns -abonaments, etc.-). Però no pas que uns ho gaudeixin (residents) a costa d'uns altres (turistes comunitaris).
I al mateix al contrari. Si el bicing forma part del sistema de transports (aquesta és la teoria)... com pots dir a un turista que d'aquest mitjà no en pot gaudir? Impresentable (encara que no es queixi públicament ningú).
Consti que entenc tot el rerefons, però ho considero com a pràctiques inacceptables dintre de la Unió europea per als europeus.
Parleu del Bicing i jo sense criticar-lo?? Això no pot ser ;)
ResponderEliminarBromes apart, aquest no és el primer ni únic cas on s'intenta discriminar entre usuaris. De fet, no cal anar massa lluny: les targetes multiviatge i els abonaments anuals són una manera de discriminar entre consumidors habituals i consumidors esporàdics. Exemple pràctic. anar de l'aeroport a Barcelona amb un bitllet senzill de la Renfe (quan funciona) costa 2,50 euros (l'aeroport tarifica com a zona 4). En canvi, amb una T-10 costa 0,69 euros (tarifica només una zona).