La revista 'Monocle', en su último número (diciembre del 2007), ha publicado la lista de su 'top 50' en el mundo del viaje, como parte de una encuesta sobre el estado del sector.Muchos de los conceptos premiados están más cercanos a viajeros de negocios o de alto poder adquisitivo que a otros, sobre todo en lo que se refiere a los hoteles, pero no obstante esto Nautilia quiere comentar los ganadores en algunas categorías, porque está especialmente de acuerdo con la elección.
Alemania y Japón dominan la lista. El 'hub' aeroportuario más eficiente del mundo es, según 'Monocle', Haneda, en Tokio (Japón). Es un aeropuerto amplio, con una distribución eficaz y agradable (post anterior), que recuerda a la de Múnich. Y precisamente éste es el mejor aeropuerto internacional.
La mejor compañía aérea de bajo coste es Air Berlin, mientras que Lufthansa es la mejor línea de corta distancia y tiene los mejores uniformes. Cathay Pacific, de Hong Kong, tiene el mejor entretenimiento a bordo y los mejores 'lounges', mientras que la compañía japonesa ANA tiene la mejor larga distancia y la mejor primera clase.
En los hoteles, aparecen algunos muy lujosos, como el Park Hyatt de Tokio (el de 'Lost in Translation'), el Mandarin Oriental de Hong Kong o algunos más pequeños en Japón, pero hay uno especialmente recomendable y no excesivamente caro, el Cortiina, de Múnich. Un hotel boutique, con un ambiente muy acogedor, animado, agradable y sencillo.
Finalmente, Deutsche Bahn es, a juicio de los editores de la revista, la mejor marca de viajes.
Una lista muy razonable. El Herald Tribune publica el top 50 completo y la sección de viajes de The Guardian comenta algunas elecciones.
M'he mirat el ranking i em sorprèn la concentració de premis en 4-5 països i empreses d'aquests. Home, no et diré allò de "como en España nada", però entre poc i massa...hi ha algun premi clarament prescindible. També em sembla que tot està orientat al viatger de negocis perquè no trobo gairebé res que pugui considerar-se allò que més busca un viatger quotidià o familiar.
ResponderEliminarO almenys que diguin quins locals/hotels/companyies han optat,és a dir, han analitzat.
Andreu, estic d'acord amb tu. Moltes categories són, per a mi, un misteri, de la mateixa manera que ho és la primera classe o la business d'un avió (no ben bé, veig els seients quan entro o surto d'un avió i semblen més còmodes...) o un hotel de 5 estrelles. Però després de viatjar amb ANA i Lufthansa o de passar pel Cortiina i per alguns allotjaments japonesos, trec la conclusió que si comparteixo alguns dels seus criteris, és possible que pugui compartir la major part de la llista, tot i que quedin, de molt, fora del meu abast viatger.
ResponderEliminarPel que vaig veient, el target de 'Monocle' és semblant al de 'The Economist'. No obstant, per a mi és una revista molt interessant.
Per desgràcia sempre tinc interès en mirar-me i comprar moltes d'aquestes revistes.. Sembla que aquesta té bon gust, no el discuteixo i estic d'acord amb els premis més fàcilment valorables, el de les aerolínies.
ResponderEliminarPerò de tota manera hi ha una categoria de premis que trobo a faltar també perquè hi ha PIMES que no poden permetre's hotels de 5 estrelles i grans luxes: millor relació qualitat-preu; millor establiment per menjar per menys de 25 euros; per dormir per menys de 100 la doble;millor autobús llençadera (el de la Barcelona és lamentable); taxistes més cabrons i taxistes més parladors i amables.
Ja se sap que tota classificació és per definició esbiaixada. De tota manera coincideixo en què Air Berlin és la millor low-cost que hi ha (amb el permís de JetBlue, que no conec). M'agrada també l'aeroport de Munic i el servei de Lufthansa (que, a més, depèn com pot sortir-te més econòmic que volar amb una low-cost).
ResponderEliminarEl Park Hyatt...em sembla un pèl sobrevalorat pel que realment és.
Crec que també apunto la idea de fer un top 10 o 50 de Nautilia sobre els viatges.
ResponderEliminarPer cert, acabo de rebre el 'Monocle' amb la llista detallada i justifiquen la sel·lecció com una llista de les coses que coneixen i que més els hi ha agradaden, sobre la base que tots els redactors han de viatjar molt i molt sovint per elaborar la revista. Reconeixen que no és una investigació exhaustiva ni àmplia.